Estudiants que creuen fronteres

Un grup de joves estudiants de l’IES Lluís Companys van ser a Polònia per conèixer el país i conviure amb nois i noies d’una altra cultura. Tota una experiència que no dubtarien ni un moment a repetir. I és que han fet un munt de descobriments.

Viatjar atrapa a qualsevol persona inquieta. La Virginia García, l'Irene Galván i en Marc Palumucci, però, no només han tingut l'oportunitat de creuar fronteres físiques sinó també culturals. Els tres formen part del projecte Comènius, que pretén aproximar la realitat educativa de cada país, estimular el contacte entre la comunitat educativa i promoure treballs sobre el voluntariat i la solidaritat entre els alumnes dels països participants.
En concret els joves de l'IES Lluís Companys han pogut intercanviar experiències amb joves estudiants de l'institut "Liceum O. Bomaterow Westerplatte" de Cracòvia (Polònia), del centre de Mossotti de Novara (Itàlia) i de Coblença (Alemanya).

"Malgrat la distància, ni són tan diferents ni és gens difícil comunicar-se malgrat la diferència idiomàtica"

Han conviscut amb ells, els joves estudiants van venir a Ripollet i van viure a casa seva, i ara ells s'han allotjat a les seves cases a Polònia, han visitat el país i han pogut descobrir que malgrat la distància ni són tan diferents ni és gens difícil comunicar-se malgrat la diferència idiomàtica.
Els tres, sense dubtar-ho ni un moment, repetirien l'experiència perquè "ha estat molt bona". Fa pocs dies aquests tres joves estudiants van tornar del seu viatge a Cracòvia, l'antiga capital de Polònia.

Una experiència molt bona
Per la Virgina aquest era el seu tercer viatge. Abans, i amb el mateix projecte, havia estat a Itàlia i Alemanya. D'Itàlia diu que és un país "molt maco" i d’Alemanya i Polònia destaca sobretot "l'amabilitat de la gent". Per ella, l'experiència ha estat molt bona perquè "he après els costums d'altres països". En Marc ha estat a Itàlia i Polònia. I d'aquest darrer país es queda amb el fet que "la gent és molt educada" i sobretot, el que més el va sorprendre és "com dormen".

“Em va sorprendre molt que dormissin en els sofàs llit”

En Marc es refereix al fet que a Polònia, que fins a finals dels vuitanta era un país satèl·lit de l'antiga Unió Soviètica, els pisos estàndard els menjadors sovint són també el dormitori. És a dir, el que de dia és el sofà, de nit es converteix en llit. "Em va sorprendre molt que dormissin en sofàs llit", explica aquest jove estudiant. Però això no és l'únic que en Marc va descobrir a Polònia. També va quedar impactat perquè "allà són molt catòlics" , "molt educats, per exemple a l'autobús la gent sempre s'aixeca per deixar seure els que més ho necessiten" i els joves "respecten molt més als pares que nosaltres".

Amabilitat
L’educació i l’amabilitat dels polonesos també va tocar el cor de la Irene Galván. Ella considera que els polonesos són “gent molt bona i molt desinteressada”. D’aquesta experiència el que els ha agradat més és “aprendre a viure amb altra gent”, segons la Virginia, i el fet que han “fet molts amics” destaca la Irene.
La comunicació? Amb l’anglès i amb el que sigui, els tres asseguren que quan un es vol comunicar sempre troba la manera. “La noia polonesa que estava amb mi sempre anava amb un diccionari”, remarca la Irene. Aquesta jove s’escriu cada dia amb els estudiants que va conèixer. Com convencerien a algú perquè s’hi apuntés? “És divertit, fas nous amics i com que vas amb avió no et canses”. I a més a més, afegeixen “descobreixes que la gent no és com t’havien dit”. Fora perjudicis.

més informació:

Auschwitz