‘ M'ha sorprès molt el sentiment de nació dels catalans’

Esa Posio és un noi finès de 34 anys que estudia ciències polítiques a la UAB amb el programa Erasmus. Des de gener viu amb una família de Ripollet. A banda d’ampliar els seus estudis, Esa ha vingut per conèixer noves cultures i aprendre castellà. En el seu viatge, però, s’ha trobat amb una sorpresa: Catalunya. Fins fa pocs mesos era una desconeguda per ell, però ara està totalment integrat. Després de l’estiu tornarà a la seva ciutat, Rovaniemi, que es troba al Cercle Polar Àrtic.

-Revista de Ripollet: A Finlàndia no esteu acostumats a aquesta calor, com ho portes?
-Esa Posio: Bé, però suo molt. Vaig arribar a Ripollet al gener i a la meva ciutat, Rovaniemi, estàvem a 35 graus sota zero. Aquí jo anava amb màniga curta i la gent em mirava i deia: "Què fa aquest!", però no tenia fred. A la nit sí que em posava l'abric perquè feia més fred. Ara em costa molt dormir i he de beure aigua constantment.
-RdR.: Ara a Lapònia surt el sol les 24 hores al dia, oi?
-E.P.: Sí, perquè a Lapònia des de maig fins agost hi ha el sol de mitjanit. Sempre és de dia. De vegades em connecto a internet a les 11 o les 12 de la nit i miro la pàgina web de la meva ciutat. Hi ha webcams a la ciutat i és molt curiós perquè és la mateixa hora però aquí és de nit i allà és de dia. A l'hivern és molt maco, perquè hi ha l'aurora boreal. No hi ha sol mai, però hi ha llum. El cel està molt blau i es veuen la lluna i els estels.
-RdR.: Per què vas decidir venir a estudiar a Barcelona?
-E.P.: Perquè a la meva universitat hi havia aquesta possibilitat i la cultura d'aquí em sembla molt interessant, perquè és molt antiga i té moltes barreges. M'atreia molt perquè és molt diferent de la meva, així que vaig decidir venir a estudiar aquí i estar amb una família per aprendre bé els costums autòctons i comunicar-me.
-RdR.: Quina imatge d'Espanya teniu a Finlàndia?
-E.P.: Un país de turisme, de braus i flamenc. Però ara la meva idea ha canviat totalment.
-RdR.: Coneixies la situació de Catalunya?
-E.P.: No. Allà no tenim informació sobre aquests fets, els mitjans de comunicació no diferencien entre Espanya i Catalunya, no sabia que hi havia diferents nacionalitats. Em va sorprendre molt, quan vaig arribar vaig pensar: "Què passa? La gent no parla en castellà!". Després m'ho van explicar tot. A la UAB tinc classes en castellà i en català i la gent m'ajuda a entendre paraules que no conec. Algunes lectures les trobo en anglès i llavors no tinc problema.
-RdR.: Has après català?
-E.P.: Una mica. El puc entendre però no el sé parlar.
-RdR.: El sistema d’estudis és molt diferent del de Finlàndia?
-E.P.: Sí, la forma d’estudiar és diferent. A Finlàndia tu ets el que decideix quin pla d’estudis vols fer, aquí ja està tot molt determinat, sembla l’institut.
-RdR.: Què és el que més et va sorprendre quan vas arribar?
-E.P.: El sentiment de nació. Va ser una sorpresa perquè la gent té una marca d'identitat molt forta, volen diferenciar-se. Lapònia també és diferent de Finlàndia perquè estem molt al nord i estem més incomunicats amb la resta del país. Tenim un idioma, el saami, que el parlen 7.000 persones i té un alfabet propi.
-RdR.: I pel que fa a l'urbanisme?
-E.P.: També és molt diferent. Allà la natura està al centre de la ciutat, per nosaltres és molt important. Aquí la natura està allunyada, al carrer hi ha molt pocs arbres. M'agrada molt caminar per la gespa i aquí no ho puc fer perquè no n’hi ha! Una cosa que m'agrada molt d'aquí és que a cada parc hi ha una font.
-RdR.: Allà no en teniu?
-E.P.: No, perquè com que ja tenim els rius i els llacs no les necessitem per adornar. Altra cosa que em va sorprendre va ser l'aglomeració de gent que hi ha a Ripollet. Aquí la gent viu molt atapeïda. A Rovaniemi hi ha uns 60.000 habitants però hi ha molt espai, les distàncies són molt llargues, encara que també està bé que ho tinguis tot a prop. Abans de venir vaig mirar la pàgina web de Ripollet i vaig veure el mapa del poble. Vaig pensar que al voltant del municipi hi havia camp o bosc, però quan vaig arribar vaig veure que estava envoltat d'altres ciutats! A Lapònia no passa això. Aquí els carrers són molt estrets i hi ha milers de cases juntes.
-RdR.: Què t'ha semblat el menjar català?
-E.P.: M'agrada molt! M'encanta l'oli i el marisc. Allà mengem més patates, frankfurt, molt peix. Al principi em va costar, però ara m'he acostumat a aquest menjar i m'encanta.
-RdR.: Què és el que més t'ha agradat de Ripollet?
-E.P.: La gent, perquè és molt simpàtica i molt oberta. A Finlàndia la gent és més tancada i tímida. Allà la gent sempre espera el seu torn per parlar i aquí tothom parla alhora, això m'agrada molt! Al principi de ser aquí em quedava parat i pensava: "Quan és el meu torn per parlar?".
-RdR.: I el que menys?
-E.P.: La sensació d'estar atapeït.
-RdR.: Hi ha alguna cosa que trobis a faltar especialment?
-E.P.: Al principi la sauna. A Finlàndia hi ha una sauna a cada casa. Aquí he trobat un gimnàs on hi ha una i hi vaig. És un lloc per relaxar-se i pensar. A Rovaniemi primer anem a la sauna i després a banyar-nos al llac.
-RdR.: Aquí t'has de conformar amb el riu Ripoll.
-E.P.: És un riu massa petit.
-RdR.: I brut.
-RdR.: Recomanes l’experiència de viure una temporada a un altre lloc?
-E.P.: Si, vivim en un món globalitzat i has d’aprendre les cultures amb les quals convius. És un experiència que et fa créixer i pensar sobre moltes coses.

Esa Posio, estudiant finès