Mirava i remirava el carrer de l'Estació amb atenció i no sabia ben bé què havia canviat. Notava que l'aspecte no era el de sempre, però no veia quina era la diferència amb la imatge de sempre que jo tenia d'aquest carrer. Primer ho vaig atribuir a les obres que s'estan fent, amb tot l'asfalt aixecat en el seu primer tram, però allà no notava res diferent. La sensació la tenia només en el tram final, en l'enllaç amb els Quatre Cantons. Hi havia molta llum, molt d'espai, veia millor les façanes dels edificis…I finalment vaig trobar què passava. O millor dit, què ja no passava: han talat els arbres que hi havia a banda i banda del carrer i les soques sagnants arran de terra n'eren el testimoni.
Ara ho entenia tot. Faltava ombra i hi havia més perspectiva per veure-ho tot, més espai a les voreres, una llum diferent. Ja sé que només es tractava mitja dotzena d'arbres, que potser estaven malalts, que potser molestaven per les futures obres, que potser…desconec les raons que han obligat a talar-los, però han de ser molt poderoses. Per desgràcia no anem tant sobrats de punts verds com perquè ens puguem permetre el luxe de prescindir d'uns arbrets que no eren molt vistosos ni lluïts, però que la seva funció han fet durant molts anys. Reconec que la sensació que em va quedar va ser de buidor. El carrer és gris. El gris de l'asfalt i el gris de les façanes desgastades pel temps que ara es veuen més que mai. Algú em pot donar una resposta del perquè d'aquest trist succés?

Alir

alir@ripollet.vilaweb.com