Germanes Ugarte, cantants

‘ Al final només continuen tenint èxit les persones que de veritat valen’

Patrícia i Laura Ugarte, més conegudes com a Germanes Ugarte, són les bessones més famoses de Ripollet i potser de tota Catalunya. Canten a la banda que acompanya els nois d’El Terrat al programa de TV3 Una altra cosa, actuen cada dijous a la nit a la sala B de Luz de Gas i ara que arriba l’estiu tenen l’agenda molt apretada. La fama els va arribar quan van participar en el concurs Lluvia de estrellas, on interpretaven, junt amb la seva germana gran, a les Andrew Sisters. Més tard van treballar tres anys a La Parodia Nacional, on feien el paper de Las Mirandas. Només tenen 30 anys i compten amb una llarga trajectòria musical.

-Revista de Ripollet: Ara que arriba l’estiu heu de tenir molta feina...
-Germanes Ugarte: Uf! Déu ni do! L’estiu sempre és molt intens, tenim moltes gires. Normalment a l’hivern tenim una feina més fixa a la sala B de Luz de Gas i quan arriba el bon temps ens surten actuacions a diferents llocs.
-RdR.: Així que ara a més de treballar a Luz de Gas i al programa Una altra Cosa teniu les actuacions, no pareu!
-G.H.: D’això es tracta, de tenir feina. Actuem cada dijous a la nit amb la mateixa banda d’Una altra cosa a Luz de Gas, els dimarts fem el programa i ara mateix acabem de tocar a l’acte de celebració dels premis FAD d’arquitectura i disseny.
-RdR.: La vostra família té una forta tradició familiar, oi?
-G.H.: Sí. El nostre pare, que va morir fa uns anys, va començar a cantar molt jovenet. Era cantant líric. La música sempre ha estat molt present a casa, és molt important per la família. El nostres cosins també es dediquen a la música i la nostra germana canta amb el seu marit en un grup.
-RdR.: Quan us va començar a interessar la música?
-G.H.: De molt petitetes. Quan anàvem al col·legi, al Sant Gabriel, sempre cantàvem a les festes i tocàvem la bandúrria. Però només era una afició. Als 16 o 17 anys ens ho vam prendre més seriosament i vam començar en un grup més fix, fins que als 18 vam entrar en una orquestra i des de llavors no hem fet una altra cosa que cantar.
-RdR.: Participar en el concurs Lluvia de Estrellas us va obrir moltes portes.
-G.H.: La veritat és que sí. Després d’entrar allà van venir moltes altres coses. Vam estar a La paròdia Nacional tres anys i a altres programes, tot va estar molt lligat.
-RdR.: Us ho esperàveu?
-G.H.: No ho esperàvem, no vam participar al concurs Lluvia de estrellas amb aquesta intenció, no ens imaginàvem que tindria aquesta repercussió.
-RdR.: Per què vau participar en el concurs?
-G.H.: Va ser una mica per casualitat. La nostra germana gran volia participar sola i després ens va animar a nosaltres. Vam triar les Andrew Sisters perquè tenim moltes coses que ens lliguen, a més ens agraden molt.
-RdR.: De tots els programes on heu treballat, quin us ha agradat més?
-G.H.: La parodia nacional. Perquè era un programa súper elaborat, era una feina molt maca i rèiem moltíssim.
-RdR.: Més que a Una altra cosa?
-G.H.: És diferent, perquè a Una altra cosa som més espectadors que no pas participants. A La parodia Nacional teníem un personatge que havíem d’interpretar, participàvem molt més.
-RdR.: Com va arribar l’oportunitat de treballar a Una altra cosa?
-G.H.: Una nit de les que actuàvem a Luz de Gas van venir els nois del Terrat a veure la banda. Els va agradar molt, ens van proposar de treballar al programa i vam acceptar.
-RdR.: Què us agrada més, cantar a televisió o als escenaris?
-G.H.: És molt diferent. A la televisió t’ho jugues tot en tres minuts, és més fred, però molt maco. En directe estàs en contacte amb el públic i això és genial.
-RdR.: Quins són els vostres plans de futur?
-G.H.: Per ara continuar amb la banda perquè funciona molt bé. També ens agradaria gravar un disc en solitari. Però amb això d’Operación Triunfo està una mica difícil.
-RdR.: A les persones que porteu molts anys treballant a la música no us deu agradar gaire aquest tipus de programes...
-G.H.: Home ha estat un boom molt bèstia, però el temps posarà les coses al seu lloc.
-RdR.: Què voleu dir amb això?
-G.H.: Que al final només continuaran tenint èxit les persones que de veritat valen.
-RdR.: Heu rebut propostes per fer un disc?
-G.H.: Alguna, però no s’ha fet res. No volem precipitar-nos, hem de trobar el nostre estil i el moment adequat.

“La parodia nacional és el programa que més ens ha agradat perquè estava super elaborat i reiem molt. A Una altra cosa és diferent perquè només fem d’espectadors i no participem tant”