Ara es fa difícil passar pel costat d’una furgoneta i no imaginar-se un nou i misteriós carregament de pistoles de darrera generació robades i sense seriar. Feien camí cap a alguna de les fàbriques d’armament del País Basc però les “xarxes del crim organitzat” han fet que el destí final variés, i bona part han acabat a Ripollet. ‘Petitó però concentrat, això de Ripollet’ - et diuen aquells que saben que ets de Ripollet. ‘Ai, si sabessis l’autèntic camp de batalla on vivim...’, penses i calles. Després de la darrera notícia de les pistoles, ja no costa res imaginar-se un autèntic Ripollet City del Far West: ‘crispat’, que diuen alguns polítics locals, i ‘armat’ amb l’ajuda dels de la furgoneta carregada. Què fàcil és muntar-se pel·lícules... Però si ens allunyem de Hollywood i ens proposem fer una passejada de Cerdanyola a Ripollet, els autèntics problemes canvien i es suen d’una altra manera. Potser no és el millor moment de l’any per una caminada d’aquest tipus, cert que la calor apreta i de quina manera, denominador comú a Ripollet i Cerdanyola. De tota manera, creuar Cerdanyola és prou senzill (caminant, eh?). El trauma arriba sovint a l’alçada de la passarel·la, plataforma on el vianant s’exposa a centenars de metres d’asfalt bullent sota els peus i de sol despietat sobre el cap. Ni una ombra, ni un arbre de veritat. I es trobaven a faltar sobretot després de fer el tram de la carretera de l’Estació, un dels carrers més macos del Pont Vell: comerços, vida, regust a principis del XX i uns arbres de veritat. Dic que es trobaven a faltar ombres i arbres a la pasarel·la no perquè ara n’hi hagin, sinó perquè els de la carretera de l’Estació ja no hi són. El malvat guionista de la pel·lícula Ripollet City no tenia prou castigant-nos amb la passarel·la: ara han talat els arbres!! Aneu demanant uns barrets de cowboy, si més no, pel que fa a la calor...

Alir

alir@ripollet.vilaweb.com