Els tuareg venen des d’Argèlia per portar les seves cançons i danses a Ripollet

Els 8 components del grup venen de Tamanrasset, al sud d’Argèlia. Actuaran a Ripollet el 3 de juliol al Centre Cultural. A més faran una gira per 10 municipis de Catalunya.

Des de Tamanrasset, al sud Argèlia, fins a Ripollet. Vuit tuaregs han fet un llarg viatge per mostrar les seves cançons. Un any més Miquel Petit porta fins a Catalunya un grup musical amb una cultura i tradició completament diferent a l’occidental. Els vuit s'allotjaran en Ripollet fins el 25 d'agost i actuaran en 10 municipis diferents. Tindrem l'oportunitat de veure'ls el dia 3 de juliol al Centre Cultural. L'hora de l'actuació encara no està confirmada, però es preveu que sigui al vespre. No es tracta d'una formació professional, "tots formen part d'una associació cultural en favor del poble Tuareg", explica Petit, i allà han après a cantar i tocar els instruments que porten, un llaüt, tambors, violí i flauta. "Les seves cançons parlen d'amors i desamors, de la vida quotidiana, del desert...", continua Petit, "i estan acompanyades de danses". Abdou Rezkaoui, Ouled Sidi Salah Smail i Khatali Safia són tres dels membres del grup. Tots expliquen que en la seva associació defensen la natura del desert, la cultura dels tuaregs. Abdou Rezkaoui senyala que “l’objectiu de l’associació és donar una bona imatge de la cultura tuareg”, perquè està desprestigiada. Volen combinar la tradició amb la modernitat. A més de tenir el grup musical, organitzen conferències, tallers d’artesania i carreres de camells.
Petit explica que ha tingut molts problemes burocràtics per portar el grup: "amb l'actual llei d'estrangeria et demanen moltíssims papers". A més, en un principi aquesta no era la formació que havia de venir a Ripollet. Petit volia portar a un grup d'enufos de Costa d'Ivori, "però al seu país ha esclatat una guerra civil i han congelat les peticions de visat", diu Petit. Tot i això no descarta que vinguin un altre any.

‘Les seves cançons parlen d’amors i desmors, de la vida quotidiana, del desert...’