‘ El que més ens va agradar va ser la sensació de llibertat i de normalitat’

Cristina Pujol i Jordi Boscà, participants en la sessió fotogràfica de Spencer Tunik a Barcelona.

7.000 persones nues van omplir l’avinguda Maria Cristina de Barcelona el 8 de juny. El motiu era participar en la sessió fotogràfica del neoyorquí Spencer Tunik. La Cristina i el Jordi són dos ripolletencs que van col·laborar en aquesta obra d’art multitudinària. Tots dos expliquen que s’ho van passar molt bé i no van sentir cap vergonya. Al contrari, llibertat i normalitat són les paraules que millor defineixen la seva experiència.

-Revista de Ripollet: Què us va impulsar a participar en la sessió fotogràfica de l'Spencer Tunik?
-Jordi Boscà: a mi ella [la Cristina].
-Cristina Pujol: A mi m'agrada molt la fotografia i trobo l'obra d'Spencer Tunik molt interessant. En un principi no anàvem a participar, només ho vam comentar. Llavors una amiga de la universitat em va dir que ella s'havia apuntat per participar en les fotografies i li vaig dir que ens apuntés als dos. Vaig arribar a casa i li vaig dir al Jordi que ens havíem apuntat.
-RdR.: I a tu, Jordi, que et va semblar això?
-J.B.: Vaig estar d'acord.
-RdR.: Quins són els motius de la vostra col·laboració?
-C.P.: Motius culturals.
-J.B.: Per ajudar un artista a fer una obra d'art.
-RdR.: Hi ha molta gent que creu que les fotografies de Tunik no són art, què penseu d'això?
-J.B.: Que els llestos que diuen això haurien d'explicar què és art. La sessió fotogràfica del Tunik no és publicitat, ni un anàlisi econòmic... No té cap altra funció que l'artística. No es pot jutjar així si és art o no, ni tampoc si és bo o dolent, perquè és molt subjectiu.
-RdR.: Què vau sentir formant part d'una obra artística?
-C.P.: En cap moment m'he plantejat això. No vaig participar pensant en això.
-J.B.: Jo sí, ja sabia que anava per això, per col·laborar en tot moment, si no, no ho hagué fet.
-RdR.: Què vau sentir en el moment que us vau treure la roba?
-J.B.: Eufòria.
-C.P.: Hi havia molt bon rotllo. Quan els organitzadors van dir que ja podien treure'ns la roba tothom es va despullar en un segon, va ser increïble.
-RdR.: No us va costar una mica, no us feia vergonya?
-J.B.: Què va, en absolut. Va haver-hi una noia que va arribar un quart d'hora tard i com que anava vestida tothom la mirava, la rara era ella i fins i tot es va posar vermella!
-RdR.: Us vau sentir còmodes amb totes les poses?
-J.B.: La segona va ser una mica incòmoda perquè l'asfalt està molt dur.
-C.P.: A més la megafonia era molt dolenta i no sabíem què havíem de fer exactament.
-J.B.: De vegades no sabies si ho estaves fent bé o malament, jo anava seguint l'altra gent.
-RdR.: Hi ha gent que deia que els organitzadors i el fotògraf també s'haurien d'haver despullat, què opineu d'això?
-J.B.: És una opció, però jo ho trobo una "xorrada". Una cosa és l'obra d'art i altra l'artista. No és el primer nu de la història de l'art i no crec que cap pintor o escultor es despulli quan faci un nu. Alguns periodistes sí que es van despullar i això sí que ho trobo millor, perquè ells anaven a ensenyar com una persona fa una obra d'art, cosa que no es fa gaire.
-RdR.: Com va anar l'organització?
-J.B.: Crec que va ser bastant ràpid, perquè posar d'acord a 7.000 persones és difícil.
-RdR.: Penseu que l'obra de Tunik és repetitiva?
-J.B.: A mi m'agrada molt. No crec que sigui repetitiu perquè la gent i els escenaris són diferents. El color de la pell, el cel, totes les fotografies tenen matisos diferents.
-C.P.: Segur que és molt diferent una foto feta a SudAmèrica que al nord d'Europa. I també fa nus individuals i en parella.
-J.B.: Dir que Tunik és repetitiu és com dir que Rubens també ho era perquè sempre pintava angelets. L'art egipci em sembla repetitiu, es van passar 1.000 o 2.000 anys fent més o menys el mateix, però m'agrada molt.
-RdR.: Alguna vegada heu anat a una platja nudista?
-C.P.: No, però ara potser sí que ho faria, perquè ja m'he despullat en públic i com que la primera vegada és la que costa més crec que ara m'ho prendria d'una altra manera.
-J.B.: Jo no sóc molt de platja, però també ho faria.
-RdR.: Penseu que haurien d'haver pagat els models i no només regalar una foto?
-C.P.: No, nosaltres ho hauríem fet encara que no ens donessin res. Ja estem satisfets pel fet de participar, si ho fas és perquè vols, no per cap tipus de recompenses.
-RdR.: Què és el que us va agradar més?
-C.P.: La sensació de llibertat, de normalitat, quan tothom va començar a cridar va ser molt "guapo".
-J.B.: És una experiència que val la pena.
-RdR.: Ho tornaríeu a repetir?
-C.P.: Sí, però depèn del moment.

“Trobo una xorrada que Tunik també s’hagi de despullar. Una cosa és l’obra d’art i altra l’artista. No és el primer nu de la història i no crec que cap pintor es despulli quan faci un nu.”