Moltes reunions i negociacions, però cap acord. De moment. Per què no ha estat possible el pacte de govern? Els candidats ens contesten.

ICV volia un trio: PSC, ICV i el Compromís. El PSC buscava parella per poder governar comodament en majoria. I el Compromís proposava que totes les formacions polítiques forméssin equip de govern. Però al final tots s’han quedat per vestir sants. És a dir, ben sols. Segons Jacint Padró això ha passat perquè els polítics són “uns irresponsables perquè de la política en fan un mercadeig i no busquen els punts d’acord programàtics”. La Malika Zedjaoui opina que els qui han obtingut més vots, és a dir, el PSC i el Compromís no han estat a l’altura de les circumstàncies. En Pere Calviño, del PP, es deixarà estimar per tohom però sense compromís. És a dir, “farem el que hem fet fins ara, dialogar amb tots i arribar a acords puntuals”. La consigna, segons el candidat del PP, és “no sotmetre’s”. En Xavier Peñarando, troba atractiva la proposta del Compromís però crítica que “no hi ha cap tipus d’organització de com tirar endavant aquesta proposta”. Però i d’aquí uns mesos? Pot passar que, passades les vacances i les eleccions autonòmiques, hi hagi algun pacte? En Peñarando assegura que “en política no es pot descarta res”.
Sigui com sigui, a l’Ajuntament ha canviat la correlació de forces i algunes de les cares que seuen al ple. Ara, el que la llei obliga a que passi pel ple que és poca cosa, haurà de consensuar-se. El que no ha canviat tant és el públic. Tampoc en el ple d’investidura, van faltar els de la Plataforma Vallès Net i els cartells contra l’Ecoparc-2.

 

 

 

 

Tampoc en el ple d’investidura van faltar els de la Plataforma