“Sense el recolzament popular no hauríem portat a terme cap projecte”
Wenceslau Soler, president de l’Associació d’Epectadors des de la seva fundació

RdR: Quins van ser els orígens de l'Associació?
W.S.: L'origen és un estudi de viabilitat que es va fer perquè no es tirés a terra l'antic mercat. Aquest estudi el va fer la ciutadania que es va mobilitzar perquè no desaparegués aquest edifici. La nostra sorpresa va ser que poc abans que el presentéssim a les entitats, l'Ajuntament en va presentar un altre. Aquest grup de gent que havíem tirat endavant l'estudi de viabilitat vam decidir continuar, i seguint l'exemple del Teatre Lliure, vam decidir treballar per crear una associació d'espectadors perquè fos el públic el qui gestionés el contingut del teatre. El debat amb l'Ajuntament va ser bastant difícil, però teníem el recolzament primer de 100, després de 150 i 270 persones. Així, que vam aconseguir pactar les condicions i, finalment, firmar un conveni.

RdR: Què va ser el més difícil de tot aquest procés de gestació?
W.S.: Les negociacions amb l'Ajuntament perquè es tractava d'una proposta molt concreta i agosarada, poc habitual i això dificultava les negociacions. Va ser un tira i afluixa, es van arribar a presentar tres propostes de conveni per acostar posicions.

RdR: Són ja deu anys al capdavant de l'Associació, què ha estat el més positiu?
W.S.: No hi ha moments fàcils ni desastres. El que està clar és que sense el recolzament popular no hauríem portat a terme res. Aquest és el fenomen més important, l’haver tingut de forma continuada el suport físic i econòmic de 250 persones. Últimament també ha estat important els establiments amics, abans hi havia uns 25 comerços que ens donaven suport i ara ja n’hi ha un centenar. Això ha estat gràcies, en bona part, a la gestió d’Andreu Bethencourt que ha fet un treball molt important.

RdR: Quina és la fórmula per implicar tanta gent en un projecte com el del teatre?
W.S.: Per la il·lusió de tenir una infraestructura adequada, una programació i 10 anys d’espectadors actius i crítics. Al començament era jo qui anava a Barcelona a veure les obres, ara tenim un equip que es dedica a això i fem moltes activitats paral·leles que han agradat molt i han implicat a molta gent.

RdR: Perquè optar pel teatre públic i no per l’institucional?
W.S.: És una opció molt vàlida i respon a a la història tan inmediata com passada. Aquest és un país sense estat i per tant moltes infraestructures han estat a iniciativa de la gent. A diferència de l’institucional, el teatre públic és portat pel públic i va a parar al mateix públic. A més l’Associació respon cada any davant les institucions i la societat de Ripollet i la seva gestió és transparent.