El 25 de Maig els ciutadans i ciutadanes de Ripollet van decidir qui volien que fossin els seus representants a l’Ajuntament els propers quatre anys. La primera conclusió d’aquestes eleccions és que, una vegada més, el PSC ha estat la força que ha aconseguit un major recolzament popular a la nostra vila. La segona conclusió és que, aquesta vegada, el PSC no ha aconseguit el recolzament popular suficient com per a governar en solitari i desenvolupar el seu programa de govern. Més enllà de discutir si això és fruit d’una tendència política general a Catalunya o si més aviat respon a una característica pròpia de Ripollet, el que és cert és que aquestes eleccions dibuixen una situació nova a l’Ajuntament. En aquest context, crec que és al PSC a qui correspon prendre la iniciativa per a establir una majoria de govern que sigui capaç de dur endavant les propostes i actuacions que Ripollet necessita. I aquestes propostes i actuacions, des del meu punt de vista, necessiten configurar un govern ampli i de progrés. I això avui hauria de ser ben factible ja que 16 dels 21 regidors i regidores de l’Ajuntament són de formacions d’esquerres. Penso que no respondria a la realitat de Ripollet que el govern municipal es formés a partir d’aliances amb forces que no fossin d’esquerres. Ben clarament, crec que el PSC hauria de proposar al Compromís per Ripollet i a ICV la formació d’un ampli govern de progrés. Sé que això pot semblar difícil tenint en compte les relacions entre aquestes forces, però crec que aquesta és la millor aliança al servei del ciutadans i ciutadanes de Ripollet. Es clar que això representaria que tant el PSC com el Compromís haurien d’acceptar que l’acció de govern no podria fer-se només al voltant del programa de cadascú. Caldria una actitud del PSC més oberta a la realitat plural de la societat de Ripollet. D’altra banda, caldria que el Compromís fos conscient que el seu augment electoral respon a nous electors que fins ara no els havien votat i que van més enllà dels habituals votants del COP, massa sovint també tancats en els seus propis cercles. El PSC hi guanyaria aconseguint integrar en el govern de Ripollet un sector de la vila que normalment n’ha quedat al marge. El Compromís podria passar de la política del testimoni a la política de govern, a prendre part en les decisions sobre el model que volem per a Ripollet. Però sobretot, penso que és una oportunitat que Ripollet no pot perdre. Ben cert que caldria prendre decisions difícils, que tots cedissin i que arribessin a pactes i posar-se d’acord en punts molt compromesos incloent l’Ecoparc-2 (però no només l’Ecoparc-2). Però em sembla que és feina dels polítics intentar que allò que és necessari sigui possible.

Jordi Casanova i Roca