Maria Barcons: ‘ El tennis és un esport que enganxa
molt, és com una droga dura’

Maria Barcons ha compaginat molts anys la seva feina com a dependenta amb la seva vertadera passió, el tennis. Va iniciar-se en aquest esport als 40 anys i ara ja en té 67. Ha participat en numerosos tornejos i té més de 30 copes. Va ser campiona d’Espanya sènior en la categoria de consolació i anima a tothom a que practiqui algun esport, si és tennis millor.

-Revista de Ripollet: Quan va començar a jugar a tennis?
-Maria Barcons: Quan tenia 39 o 40 anys. El meu marit ja jugava de feia temps al Sandacos. Jo sempre em queixava perquè els diumenges sempre se n’anava a jugar i em quedava sola. Vaig pensar que la millora manera de solucionar això era jugant al tennis jo també. Així que vaig començar al Sandacos.
-RdR.: Li va costar molt aprendre?
-M.B.: Què va! El Pius, el propietari de les pistes, em va ensenyar una mica, però jo ho vaig agafar molt ràpid. Mai he anat molt amb monitors, he après gairebé sola.
-RdR.: Així que té molta facilitat per l’esport.
-M.B.: Sí. Quan era joveneta jugava a bàsquet aquí a Ripollet. Era baixeta però se’m donava molt bé. Fins i tot van venir a buscar-me d’un equip de Barcelona perquè anés a jugar, però els meus pares no em vam deixar.
-RdR.: Quan de temps va estar jugant al Sandacos?
-M.B.: Uns deu anys. Participava a les competicions amb els homes, perquè allà no hi havia més dones que jo. Sempre em guanyaven. Va arribar un moment que em vaig avorrir i vaig buscar un club de tennis de dones. Un conegut em va dir que m’apuntés a l’open que feia el Club de Tennis Cerdanyola i allà vaig conèixer l’equip de dones del club. Quan em vam veure jugar de seguida em van dir que m’apuntés, i ho vaig fer.
-RdR.: I llavors va començar a competir més seriosament?
-M.B.: Sí, he participar en moltes competicions durant tot aquest temps. Sempre he quedat en bona posició, no sóc una cosa de l’altre món però jugo bé.
-RdR.: Com és el nivell de les altres jugadores?
-M.B.: És bo. El que passa és que sempre he de jugar amb dones més joves que jo. Tinc 67 anys i és difícil trobar jugadores de la meva edat. Com que són més joves corren més, però a moltes les guanyo perquè jugo amb el cap i a les que són de la meva edat les guanyo amb molta facilitat. Últimament em costa una mica més i intento jugar dobles perquè l’edat no compta tant com en el joc individual. Jo em col·loco a la xarxa i una altra persona més jove al darrere.
-RdR.: Quin és el torneig del que té millors records?
-M.B.: Dels dos campionats d’Espanya que he jugat. Un es va celebrar al Club Polo de Barcelona i l’altre a Manresa. Al que es va celebrar al Club Polo vaig quedar campiona de consolació individual i dobles. Allà es van apuntar les millors jugadores sèniors de tot el País. Nosaltres estem a la tercera categoria, n’hi ha cinc, i hi havia moltes dones de primera. El nivell era molt alt, allà hi havia dones de 70 o 75 anys que jugaven de meravella.
-RdR.: Li hauria agradat començar a jugar a tennis més jove?
-M.B.: I tant! Si hagués començat de jove hauria fet alguna cosa més. De petita era molt forta i prima. Una vegada en un partit vaig haver de cobrir una noia molt més alta i grassa que jo, però sempre la tombava perquè jo tenia molt esperit competitiu i era molt pícara. Sempre he estat una dona esportista i m’hauria agradat descobrir el tennis molt més aviat. És el que m’omple més. Quan era jove corria com un llamp.
-RdR.: Vostè és una dóna que trenca tots els tòpics!
-M.B.: Sí, perquè a mi no m’agrada això de limitar-me a portar els néts a l’escola i aquestes coses que fan moltes dones de la meva edat. Algunes hem diuen d’anar a caminar als matins, però això no m’agrada, caminar sense perseguir res. El que m’agrada és la competició, intentar superar-me. Sóc molt activa, m’agrada sortir a ballar i viatjar.
-RdR.: Aquest any no podran formar equip al club, què ha passat?
-M.B.: El que ha passat és que no tenim dones suficients per formar l’equip. Hauríem de ser com a mínim 12 jugadores, però aquest any només som 7. Estic molt trista perquè aquest any no podem competir. A més he estat la capitana durant molt de temps i això porta molta feina. Ara m’han tret la competició i portar l’equip. M’agradaria molt formar l’equip l’any que ve. Crec que ja només podré competir un parell d’anys més, però encara que no jugués m’agradaria pujar un equip.
-RdR.: Que li diria a totes les persones que no fan esport?
-M.B.: Que facin alguna cosa, que provin de jugar a tennis perquè és un esport que quan es prova no es pot deixar, és com una droga dura. He deixat de banda coses molt importants per anar a jugar, perquè és el que m’omple més. Sobretot animo els joves perquè aprenguin a jugar. S’han de fer coses a part de la feina.

Maria Barcons,
jugadora de tennis

“Quan jugava al Sandacos participava a les competicions amb els homes, perquè allà no hi havia més dones que jo. Sempre em guanyaven”