Condemna per Ripollet Invest

L’Audiència de Barcelona ha condemnat a Ripollet Invest S.A (participada per la Diputació i l’Ajuntament de Ripollet) a indemnitzar als propietaris d’unes promocions de pisos de protecció oficial. Als jutjats s’acumulen ja les demandes de 46 propietaris.

David ha vençut Goliat. El periple de Jesús Martínez, el propietari d’un dels pisos de protecció oficial de les promocions 5 i 6, del sector Torrent II, carrers Verema i Rambla de les Vinyes de Ripollet, va començar al 25 d’octubre de 1996, quan va firmar el contracte de compra d’un pis. Poc després descobria un conjunt d’anomalies que acabaria denunciant davant els Jutjats de Cerdanyola. El jutge, això pasava al març de 2002, li va donar la raó. Però Ripollet Invest va recórrer la sentència. Finalment, l’Audiència de Barcelona ha emès una sentència que ja és definitiva i que dóna la raó a Martínez. En concret l’Audiència condemna a Ripollet Invest a pagar una suma de 5.647,57 euros als demandants, Jesús Martínez i Lidia Godayol. Però la quantia de diner públic que hauria de desembutxacar aquesta empresa podria ser molt superior, si es té en compte que a l’Audiència de Barcelona hi ha sis casos més a l’espera de sentència i als Jutjats de Cerdanyola són ja 46 els propietaris demandants. Cada propietari està demanant indemnitzacións d’entre 6.000 euros i 12.000 euros, i això se li sumen els costos per un procés judicial que dura més de dos anys, la xifra podria arribar a superar els 540.910 euros. Però això no és tot. L’Audiència també és força crítica contra Ripollet Invest S.A. En concret els jutges afirmen a la sentència que “hem de destacar la descuidada gestió que la demandada, Ripollet Invest S.A, manté sobre una activitat tan rellevant com és la construcció d’habitatges”. Aquí no s’acaben les crítiques dels jutges que també assenyalen que “ha immers en la confusió més absoluta la seva activitat, convertint en complexe la tasca d’identificació d’una memòria de qualitats, aplicada a promocions completes d’habitatges”.

Costos judicials
Martínez critica a l’Ajuntament, que té participació a Ripollet Invest S.A, perquè “s’ha negat a arribar a acords extrajudicials amb els propietaris, ja que d’aquesta manera s’hauria pogut evitar els costosos procediments judicials”. Aquest propietari és força contundent i afirma que amb les reunions que prèviament al judici va mantenir amb l’alcalde, “mai havia una persona menys compromesa amb un problema que li és tan proper”.
La primera denúncia de Martínez és a finals de 1998, perquè “tenia molts problemes amb el guix que era molt prim”. Segons aquest propietari, alguns veïns estaven molt preocupats perquè “tenien un fill petit i el terra estava ple de forats, tenia por que el nen es fes mal”. Martínez tenia previst anar a viure als pisos, després de rebre les claus, el novembre de 1998, però va trigar prop de dos anys i es va gastar quasi 3 milions de pessetes abans de poder anar-hi a viure.
El seu cas és el mateix que el dels més de 50 veïns que han decidit acudir als jutjats. La majoria han hagut de canviar el terra, fer reformes a les parets, canviar les portes i les rajoles del bany i un llarg etcétera. Martínez en el seu periple va descobrir que segons el projecte inicial, “el meu pis havia de tenir radiadors, més mobles a la cuina i revocats a la paret”.
L’advocada de Martínez, Pilar Cerdà, explica que en el cas d’aquests pisos de protecció oficial, es va firmar el contracte privat sobre els plànols. En aquest contracte només es detallava els metres quadrats i el número del pis, però no s’esmentaven ni què hi hauria ni quin tipus de material es faria servir. “Hi ha molta desinformació, la gent no sap que té dret a veure els documents tècnics”, és a dir l’informe que té l’Ajuntament amb tot el que hauria de tenir el pis en el moment que el propietari firma el contracte. A més, continua l’advocada, “hi ha gent que es pensa que com que és un pis de protecció oficial, encara que tingui deficiències, no tenen dret a demanar res”.

Els drets
Martínez, però, va defensar els seus drets com a propietari. Primer va acudir a Ripollet Invest S.A perquè li facilitessin aquests documents, on es detallava tots els materials i les qualitats d’aquests que havia de tenir el seu pis. L’empresa li va contestar que ho anés a mirar a l’Ajuntament. I aquí és on aquest propietari va descobrir que el que ell havia comprat no era el que finalment li havien entregat.
Per què aquests propietaris no van reclamar que se’ls arreglessin els desperfectes en comptes de demanar indemnitzacions? Segons l’advocada, “perquè hi havia una total desconfiança, s’havia intentat negociar i demanar que s’arreglessin les coses de forma reiterada abans d’anar judici però no vam obtenir resultats”.
Per la seva banda, Ripollet Invest. S.A assegura que estan disposats a assumir totes les responsabilitats judicials, però que no pot respondre a perquè els pisos es van fer com es van fer i no es va arribar a cap acord prèviament. L’argument és que en aquell moment hi havia un altre equip gestor. Fa aproximadament un any l’empresa que gestionava era Prolhasa, però aquesta es va dissoldre i ara qui gestiona els habitatges públics a Ripollet és Ripollet Invest S.A. En ambdós casos, amb la participació pública de la Diputació i l’Ajuntament de Ripollet.

La cronologia dels fets

25 d’octubre de 1996. Firma del contracte de la compra del pis
26 de novembre de 1998. Visita dels propietaris al pis
27 de novembre de 1998. Firma de l’escriptura
28 de novembre de 1998. Acte oficial de lliurament de les claus
13 de gener de 1999. Martínez entrega en mà un llistat amb les anomalies
20 de gener de 1999. Martínez demana la Memòria de Qualitat del projecte
16 i 17 de febrer de 1999. Els arquitectes visiten els pisos i fa algunes modificacions
21 d’abril de 1999. Canvien les portes, que eren massisses quan havien de ser blindades
26 d’abril de 1999. Reunió amb tres veïns, l’Ajuntament i l’empresa constructora.
6 de maig de 1999. L’arquitecte visita el pis de Martínez, fa unes observacions i un informe.
2 de juliol de 1999. L’Ajuntament entrega a Martínez una còpia dels plànols
20 d’octubre de 1999. Martínez decideix acudir als Jutjats
4 de març de 2002. El Jutjat de Cerdanyola dóna la raó a Martínez
16 de maig de 2003. L’Audiència de Barcelona desestima el recurs de Ripollet Invest i confirma la resolució del Jutjat de Cerdanyola.

"Hem de destacar la descuidada gestió de Ripollet Invest"