Per a molts i moltes, la televisió principalment però també la resta de mitjans de comunicació són una de les poques finestres al món. De ben segur que el procés electoral s’ha viscut de maneres ben diverses segons el mitjà amb el que cadascú s’hi relacioni. I això pel que fa a Ripollet, però si miréssim les eleccions municipals a la resta de Catalunya o a Galiza o les autonòmiques a les Illes, més encara advertiríem aquesta diferència. És un fet, doncs, inherent a la complexitat del nostre món. Ara bé, el que emprenya no és només el biaix que suposa conèixer uns fets a través d’un mitjà de comunicació, sinó també el ‘plus’ de biaix que trobem als discursos d’aquells i aquelles que saben que tothom s’hi aproparà a través d’una finestra, sigui la TV, ràdio o premsa. Els exemples, amb les eleccions, s’agreugen: els polítics no n’han tingut prou durant la campanya quan, amb més o menys legitimitat (hi ha situacions pre-electorals que són vergonyoses, no cal repetir-les), bombardegen els veïns amb els seus programes i promeses a canvi d’un vot. I aquest és el primer ‘round’. El dia de les eleccions és el moment del segon assalt i depèn com (i per a qui), el més important. I almenys a Ripollet, així ha estat el 25-M. Per part dels més nerviosos, els que tenien més a perdre amb aquest moment que arriba, agradi o no, cada quatre anys. Sí, el segon assalt dels polítics acomodats és el de treballar dur el dia de les eleccions: control, que no s’escapi ni un vot, ‘vol que l’acompanyi, senyora’? Però si això pot posar nerviós, el pitjor és que siguin, altre cop els polítics, els que ens diguin (a través dels mitjans) quins han estat els resultats de les eleccions, si han guanyat ells o han perdut els altres, si això calia per Ripollet o si Ripollet millor que no hagués votat. Ens demanen la paraula mentre ens posen un drap dins la boca.

Alir

alir@ripollet.vilaweb.com