Al debat del passat divendres no hi van faltar les frases enginyoses ni les preguntes retòriques ni el cos a cos. Al Teatre Auditori es va respirar tolerància i respecte.

Han estat dos anys molt crispats, però el passat divendres, al Teatre Auditori, el que es respirava era tolerància i respecte. Va ser un debat àgil en el que hi va haver temps perquè els candidats exposessin els seus programes, repliquessin i contrarepliquessin i contestessin a les preguntes de periodistes i públic. Dos candidatures van fer del diàleg i “la pacificació” la seva bandera: CiU i ICV. L’única candidata, Malika Zedjaoui, va ser una de les més enginyoses i va suscitar més d’un somriure. El candidat del PP, Pere Calvinyo, va arrencar els aplaudiments del públic amb les seves propostes com la baixada d’impostos. Clar que Zedjaoui li va replicar que “a veure si el PP ens pot passar la vareta màgica”. El candidat del PSC, Juan Parralejo va remarcar tot el que els 24 anys de governs socialistes havien aconseguit per Ripollet. I en Jacint Padró, del Compromís per Ripollet, es va presentar com la candidatura del sí. La que “estima Ripollet, que té en comptei escolta els veïns”. Aquí en Parralejo li va dir que recordés que el CpR és el del “no al Centre Cultural, el del no a la Biblioteca o el del no al Parc Pinetons”.
Les preguntes del públic, moltes de simpatitzants dels candidats, van tancar el debat. Així, hi va haver la coincidència que el número 7 del CpR va preguntar a en Padró què faria per l’educació i el número 7 bdel PSC va preguntar a en Parralejo que faria per les persones amb alguna discapacitat. També hi va haver casos personals, com els d’una senyora que havia anat a l’Ajuntament en reiterades ocasions per un accident i que “li havien donat llargues”.