Tribuna Oberta :

Salvem les zones naturals no protegides del Vallès i bones pràctiques sobre residus (I)

Benvinguts al Club del Desenvolupament Sostenible:

Aquesta carta pretén respondre amb el millor manual d'estil a una carta de Vallès Net.
Es bo que hi hagi debat entre veïns i amics a Ripollet sobre les polítiques de desenvolupament sostenible de Rio i Johanesbourg per traslladar-les a l'esfera local. El Debat de l'Ecoparc 2 ha estat una autèntica Agenda 21, incompleta i amb la trista moneda de la crispació, però que pot tenir un final feliç si mirem les coses amb una perspectiva tecno-científica i social. Això vol dir:
1) defensar la biodiversitat del Parc Agroforestal de Llevant, protegint les zones verdes i
2) trobar solucions al Tractament de Residus sòlids urbans. En tots dos temes el territori a tenir en compte va més enllà de Ripollet. La Incineradora de Montcada és una greu amenaça per a la salut de la gent de Ripollet.

L'Organització Mundial de la Salut alerta sobre milions de morts anuals en tot al món per culpa de la contaminació ambiental i que aquest és un factor evitable. Sabem que les incineradores són la principal font d'emissions de dioxines, furans... i que estudis realitzats a treballadors d'incineradores mostren un increment de mortalitat de càncer de pulmó, esòfag, estómac i una elevada mortalitat per isquemia coronaria.
En tota la literatura científica he après que els sistemes de compostatge d'instal·lacions de tractament per a residus és eficaç. Òbviament si hi és acompanyat per un model de gestió de residus basat en la correcta selecció en origen, separant la matèria orgànica de la resta obtindrem com a resultat humus, i un aprofitament del gas metà com energia renovable. Llavors no és pot dir que les Plantes Industrials de Tractament de Residus High Tecnology són meres plantes de transferència de residus.

Toni Oller (coordinador de Medi Ambient a CC.OO de Catalunya)