Ja fa unes setmanes que els carrers i moltes places estan plenes de gent. El passat dissabte es va donar el tret de sortida a l'estiu: no esperem Sant Joan ni el 21 de juny, les festes primaverals demostren que tot comença a renéixer. El neguit de l'estiu que arriba, la calor ripolletenca que ens comença a fer suar d'aquella manera tan peculiarment enganxosa, les al·lèrgies pels menys afortunats, el verd dels pocs arbres que queden i les hores extres de sol propicien que el ritme de l'hivern es trenqui i entrem en aquelles setmanes estranyes de 'ni txitxa ni limoná'. Les festes a les escoles, les paelles populars, les activitats culturals i l'arribada de l'estiu precoç coincideixen cada 4 anys amb les setmanes de campanyes per les eleccions municipals. Tot plegat, encara més complicat, encara amb més il·lusió, encara més neguit i molt sovint, més disbauxa. Cada 4 anys, l'estiu precoç comença abans i es fa notar més. De la mateixa manera, i pel que ens diu la tradició fins avui dia, els estius de després de les eleccions són els més llargs. Les propostes electorals fetes durant l'estiu precoç cauen fins al cul del sac, s'allarguen els projectes que es venien treballant i s'interrumpiren governamentalment degut a les eleccions. Aquest estiu precoç és ple de nous interrogants: l'Ecoparc 2, el nou Casino per les entitats, la remodelació de la plaça Pere Quart, i tot un seguit de propostes de les associacions locals que poden patir l'oblit a l'estiu i fins ben entrada la tardor. Ja se sap, a Ripollet i cada quatre anys: estiu precoç - estiu dels llargs. Esperem que durant aquest estiu precoç canviïn les coses i els projectes esdevinguin realitats algun dia, i no massa tard.

Alir

alir@ripollet.vilaweb.com