Sis eleccions i sis campanyes electorals. Des de 1979 les diferents formacions polítiques prometen i prometen. El curiós del cas és que de promeses n’hi ha que ja tenen 24 anys d’història. Però al 79 les feien uns i ara les fan uns altres.

Any 1979. Després de 40 anys, finalment, els espanyols poden tornar a votar. Ha mort Franco i la població es troba en plena eufòria. A Ripollet a les primeres eleccions democràtiques s’hi presenten Por la Participación Popular, l’actual COP; el Grup Independent de Ripollet, ara CiU; la Falange Española de las J.O.N.S; la Organización Revolucionaria de Trabajadores; Centristes de Catalunya U.C.D, que després seria el PP; Agrupació Independent de Ripollet, que també seria el PP; el Partit Socialista Unificat de Catalunya, més tard ICV; el PSC, i ERC. Molts d’aquests partits polítics han desaparegut del panorama municipal i d’altres han canviat de nom o han format coalicions. També han canviat els candidats i segurament les idees han pres altres formes o,simplement, han anat evolucionant i transformant-se. Però han quedat les promeses. Per exemple, des de 1979 totes les formacions polítiques, sense excepcions, demanen una millora del transport públic. L’escola bressol també és una demanda amb molta història. El PSC i el COP ja la demanaven al 1979 i, 24 anys després, se n’ha aprovat un projecte. L’Hospital Comarcal és ara una de les apostes del programa del COP i del PP, però al 1979 ja el reivindicava el PSC. També al 1991, el PSC demanava més sòl per indústria, una aposta que ara, al 2003 reitera. Per la seva banda, Convergència i Unió insisteix, campanya rera campanya, amb la necessitat d’una pista de footing i de la policia de barri. ICV, però, ja no demana que els plens es celebrin als barris ni el PP que s’ataqui a fons l’especulació. Afortunadament, ara, les formacions polítiques tampoc aposten per l’asfaltat dels carrers o l’eliminació de rates, perquè aquests són problemes ja superats.