L’E.K. és una noia equatoriana sense papers que viu a Ripollet des de fa 1 mes. Ha vingut aquí per ajudar la seva família a sortir de la pobresa. Ella ha explicat la seva situació a la Revista de Ripollet. Ha de compartir un pis petit amb altres immigrants i la convivència sovint és difícil, però no té cap altra alternativa. Algun dia espera tornar a Equador.

 

-Revista de Ripollet: Quant fa que vius a Espanya?
-E.K.: Fa set mesos. Sóc d'Equador i vaig venir aquí per treballar. Una amiga meva em va dir de venir i ella em va aconseguir pis a Cerdanyola, ara visc a Ripollet.
-RdR.: Quantes persones éreu al pis de Cerdanyola?
-E.K.: Vivíem deu persones en un pis d’uns 80 metres quadrats. Jo compartia habitació amb una amiga, a l'altra habitació hi havia un matrimoni amb dos nens i a una altra el llogater. Al menjador dormien 3 persones, al sofà i a les butaques.
-RdR.: Quin era el preu del lloguer?
-E.K.: Ens cobrava 90 euros al mes a cada persona.
-RdR.: Com era la convivència?
-E.K.: Bastant difícil, perquè vius amb moltes persones que no coneixes en un espai molt reduït. Sobretot, per compartir la cuina era un embolic.
-RdR.: Amb quantes persones vius a Ripollet?
-E.K.: Amb sis, però estic molt millor que abans, perquè el pis és més gran i només he de pagar 85 euros al més. A més, la gent es porta molt bé, no tinc gaires problemes, l'únic problema és la feina.
-RdR.: Ara no treballes?
-E.K.: No, fa gairebé un mes que no treballo. Abans treballava netejant. Em tractaven molt bé, però les condicions eren una mica dolentes. Molts dies he arribat a treballar 10 o 12 hores sense cobrar més. De vegades treballava 6 o 7 dies a la setmana, però no hem podia queixar perquè com que no tinc papers em costa més trobar feina. Ara ho tenim molt malament perquè ens donin els papers. Molta gent se n'aprofita d'això.
-RdR.: Tens família a Equador?
-E.K.: Sí, tinc marit i dos fills. És molt dur no veure els meus fills.
-RdR.: Per què has vingut sola?
Perquè per una noia és més fàcil trobar feina, netejant per exemple. Tampoc vull portar la meva família aquí. Vull reunir diners i marxar. Aquí el nivell de vida és molt més car que a l'Equador. Amb el que guanyo aquí puc mantenir la meva família allà, però si visquessin aquí no podria.
-RdR.: Que et sembla Ripollet, és com tu t’esperaves?
-E.K.: No, jo esperava que les coses serien més fàcils, que aquí a Espanya es trobava feina sense problemes encara que no tinguessis papers. Ripollet m’agrada, però hi ha poca natura, és molt diferent del meu poble. La gent viu més depressa. És igual que Cerdanyola. S’ha de treballar molt per tenir molt poc.
-RdR.: I això de compartir pis amb tanta gent, què et sembla?
-E.K.: No m’agrada, però no tinc cap altra alternativa. Estic acostumada a viure amb molta gent, però tots eren de la meva família, no com ara. Però això és temporal.