Un poble agradable per viure?

 

 

“Fins i tot hi ha un cas d’un pis on viuen 17 persones”

 

 

 

 

 

 

 

 

“Sobretot tenen problemes amb el tema de la cuina, perquè l’han de compartir i poder són 4 famílies diferents”

 

 

L’opinió de les formacions polítiques

“Vivíem deu persones en un pis d’uns 80 metres quadrats”

Ripollet ha crescut molt en els últims quaranta anys i ha acollit diferents onades immigratòries. Un ritme que, a vegades, no ha anat de la mà de serveis i infraestructures

Ripollet no ha parat de créixer. Com la resta de les ciutats de l’àrea metropolitana va viure un creixement desaforat amb l’arribada de la primera onada immigratòria, als anys 60. Ara, torna a créixer al ritme de mil habitants per any. Però hi ha prou serveis i infraestructures? Qui viu ara en aquells pisos construïts als anys 60 amb l’arribada massiva de la població vinguda d’arreu de l’estat? En l’actualitat, a Ripollet hi ha una població de 32.235 habitants concentrada en un espai de 4,3 quilòmetres quadrats. És a dir, hi ha 6.925 habitants per quilòmetre quadrat. Mentre que alguns opinen que Ripollet és una ciutat atractiva, d’altres en critiquen el creixement accelerat i la falta de previsió. Per alguns Ripollet és una ciutat agradable, per altres, els que han arribat més tard i es concentren en pocs metres quadrats i en els mateixos pisos que van acollir a la primera onada immigratòria, és més una qüestió de poder sobreviure, en unes condicions, sovint, poc dignes.
Alguns dels habitatges que es van construir a la dècada dels 60 són els de l’últim tram de la Rambla Sant Jordi i el carrer Sant Jaume. Són pisos petits que els immigrants andalusos, extremenys o d’altres parts d’Espanya van comprar. Ara moltes d’aquestes persones adquireixen altres habitatges i lloguen o venen els pisos més antics. I la història torna a repetir-se.
Els nouvinguts, amb pocs recursos econòmics, van a viure a aquests pisos, perquè són molt més barats que en altres zones de Ripollet. Però tot i així, els lloguers són massa elevats en relació als seus sous i no poden afrontar-los. A més a més, com que no tenen papers, la situació s’agreuja i per tant es donen situacions d’abús.

Llogar i rellogar
Segons l’assistenta social voluntària de Càrites a Ripollet, Glòria Obrero, “a Ripollet hi ha pisos que estan supermassificats”, fins i tot hi ha un cas d’un pis on viuen 17 persones”. Obrero atén persones amb dificultats econòmiques, “els ajudem amb lots d’aliments, paguem els rebuts d’aigua, gas i de vegades el lloguer del pis”, explica, “normalment són persones acabades d’arribar”. Obrero comenta que “des de fa uns 2 anys hi ha hagut un increment molt fort de la immigració a Ripollet, vénen persones del Magrib, de Nigèria, Guinea, Romania, però sobretot de Sudamèrica”. Obrero explica que “la majoria d’aquestes persones viuen en pisos rellogats, és a dir, hi ha una persona immigrant que té papers i lloga un pis, i a la mateixa vegada lloga habitacions a altres immigrants que no tenen papers. D’aquesta manera ell no ha de pagar lloguer i a més guanya diners”. L’assistenta coneix molts casos com aquest, per exemple, el d’un lloguer de 480 euros al mes pel qual la persona que relloga arriba a cobrar 640 euros. A més la convivència es fa molt difícil. Segons Obrero “sobretot tenen problemes amb el tema de la cuina, perquè l’han de compartir tots i poder hi viuen 4 famílies diferents”. Obrero és conscient del fet que “si la situació continua així es poden crear guettos”.