La porta de ferro dóna al carrer Tamarit número 80 i tot el pati fa cantonada amb el carrer Joan Miró, que baixa a la Rambla. De portes enfora, ara tot és ciment i bloc de pisos. De portes endins, sembla que el temps s’aturà: un gran pati ple de castanyers, un ametller que fa ombra al bambú i al romaní, i la torre, Can Mingrat, és el primer que ens trobem quan s’hi entra. Tot seguit, i pel visitant primerenc, el que més ve de gust sovint és fer una passejadeta i anar contemplant els murs que envolten el pati, on a banda de les plantes hi ha pintats murals que es remunten 10 anys enrera. És una memòria constant dels milers de xavals i xavales que han anat passant al llarg dels anys a l’entitat. Aquests dies, n’acabem de pintar un altre. Més enllà del mur, les cases que envoltaven el pati de Can Mingrat, les que donaven a la Rambla, han anat desapareixent a un ritme frenètic i amb elles, els seus patis i jardins i la seva vida. Més blocs de pisos. Més ciment.

Ara que encara podem gaudir d’una estoneta de sol abans que els colossos de totxana no el tapin definitivament aquesta tarda, els avis i àvies del Club Petanca del Si No Fos no s’estan de treure les tauletes al pati, i a l’ombra dels castanyers fer la partideta. Al domino, les cartes, fer-la petar o ‘melé’ de petanca divendres a la tarda. I els dissabtes arriben els nens i nenes, i els més grans, de l’esplai l’Estel. Tots i totes troben un molt bon espai on desenvolupar-hi activitats. O el simple fet de córrer, jugar a cuit i amagar, un partidillo de futbol o una ruixada de manguera, que de tant en tant també s’escau. Can Mingrat és el lloc. Fins i tot els companys i companyes del Ripollet Sardanista, que també és reuneixen a la Torre, troben en el pati de un lloc excepcional per ballar, tot i els arbres.
La casa, després de les obres de millora de façana i interiors, i tot i el delicat estat del mur al carrer Joan Miró, continua mantenint un esperit popular, associatiu, ple de vida. Can Mingrat, una torre que cal conservar perquè ha donat cabuda a moltes iniciatives i activitats. Perquè encara n’ha de donar moltes més, perquè Can Mingrat és ja un oasi entre el ciment.

Centre d’Esplai l’Estel